La versión de su navegador no está debidamente actualizada. Le recomendamos actualizarla a la versión más reciente.

A continuació, us detallem el que ha dit la crítica sobre l’escriptor OCTAVI FRANCH i la seva obra publicada fins ara, a nivell més rellevant:

 

Sobre EL REGUST DE L’IMMORTAL

"Pel que fa a les obres premiades, el president del jurat, Josep Borrell, n´ha fet un breu resum. Ha destacat la força narrativa de El regust de l´immortal. Una obra de ciencia ficció, ambientada en una futura República dels Paísos Catalans, políticament incorrecta, amb un humor àcid i que fa una paròdia contemporània sobre el futur mediambiental i polític. Una novel.la en que l´heroi té una missió impossible, ja que el seu objectiu ha estat la seva millor amiga. Ha acabat dient que es una obra que fa reflexionar, però, no emprenyar". Vilaweb, 21-04-2001

"Com una novel.la amb un discurs politicament incorrecta va definir Josep Borrell l´obra guanyadora del 13è Premi de Novel.la Breu Ciutat de MollerussaL´escriptor i critic literari, a més de membre del jurat del Premi, va destacar tres punts que fan interessant la novel.la. Per un cantó el contexte en que es situa l´acció. La República dels Països Catalans. Una megapotència europea, com també va assenyalar l´autor de l´obra, Octavi Franch, sorgida després d´una 3ª Guerra Mundial i una posterior guerra amb l´Estat espanyol, Italia i França. Borrell va destacar el xoc que això crea en el lector entre la idea actual que tenim de Catalunya i el que pinta la narració. A més, ho situa en un temps, el 2039, que el podem projectar mentalment. En segon lloc va destacar l´estil narratiu. Va destacar el domini per part de l´autor, de la tècnica de la narració. Hi ha una succcesssió trepidants de fets i això dóna una sensació de realitat. Per últim va destacar la ironia i humor que hi ha a la novel.la i va destacar el tractament paròdic dels personatges institucionals". Vilaweb, 13-12-2001

 “El llibre de Franch destaca, sobretot, per la seva extraordinària capacitat imaginativa (…) Franch aconsegueix sobradament la creació d’un espai imaginatiu que es guanya la complicitat del lector des de bon començament, amb una tècnica narrativa fresca i amb una trama encomanadissa”. Francesc Guerrero al suplement de cultura del diari Avui, 28-02-2002

 

Sobre ELS TOBOGANS DEL DESDENY

“Amb tot, he de dir que l’Octavi Franch, sigui com sigui l’angle des d’on s’hi arribi, mai no et deixa indiferent. La seva vitalitat, la seva capacitat de treball, la visió del món, la contundencia de les seves idees socials i polítiques, la facilitat amb què s’enamora, s’ensorra o capta l’atenció d’un interlocutor qualsevol és un senyal inequívoc de la seva personalitat (…) Però a mesura que ens hi anem endinsant, que anem desgranant i donant sentit als seus mots, aquest aparent buit es va corporatitzant en sentiments precisos de dolor, de solitud, d’impotència, de ràbia (…) … la seva poesia revela, per la mirada que projecta sobre la realitat més íntima, una ànima turmentada: turmentada per un amor desencaixat, per un amor dissonant, per un amor virtual”. Jordi Bilbeny al pròleg del mateix llibre, abril 2002

 

Sobre EL DARRER TAURÓ

“Una obra de política-ficció per animar el final del denominat oasi català”. La Prestatgeria del Periódico de Catalunya, 12-04-2004

 “Octavi Franch és un escriptor dotat d’una notable tessitura literària; a El darrer tauró fa una aposta per una narrativa deseixida on la simplicitat relativa de la trama i el llenguatge directe afegeixen amenitat a una historia que es llegeix de bursada (…) … ni, per descomptat, l’acció, que queda plenament garantida al llarg de tota la novel·la (…) … no ha d’emmascarar la frescor i l’interès de la novel·la (…) … però el talent literari és té o no es té. I a Octavi Franch queda clar que no li’n falta”. Miquel-Lluís Muntané a El risc del pescador a la revista El Temps, tardor 2004

 

Sobre LA GÀBIA DELS NO-NATS:

“Bé. Doncs en el cor d’aquesta obra de l’Octavi Franch n’he trobat dues, d’originalitats (…) Potser per manca de tradició, tot s’ha de dir, però l’Octavi Franch ha trobat una perspectiva nova i no tinc cap dubte que, d’aquí a poc, l’imitarà molta gent (…) Els crims que es descriuen en els fulls d’aquesta novel·la no els vist relatats enlloc (…) Sobre la Clara Estornell, protagonista del llibre: … i el retrat de la qual mereixeria, al meu parer, més fulls, ja que és una troballa psicológica”. Francesc González Ledesma al pròleg del mateix llibre, 2005.

 

“En aquesta ocasió ens ofereix un thriller, estil marcat per un llenguatge que domina amb mà ferma”. Joan-Josep Isern a l’Especial Sant Jordi del diari Avui, 23-04-2005

 “Amb un estil fresc i mantenint la incògnita fins al final, Franch es mou com peix dins l’aigua en el terreny de la novel·la negra”. Anna Tomàs a L’Aparador del diari Avui, 08-09-05

 

 Sobre HISTÒRIES DEL PADRÍ:

“Un ampli ventall d’històries que saludem amb tot l’afecte, desitjant que no siguin només gaudi per als fillols, per als nens i nenes que el llegeixin, sinó també enriquiment personal per als adults que les llegeixin o expliquin, per al padrí que les ha ordit”. Pau-Joan Hernàndez al pròleg del mateix llibre, 2008

GALERIA D'IMATGES