Cada nit el mateix somni,

tu i la teva mirada,

una espurna d’esperança

però fuges entre les ombres

Cada nit dibuixo la teva cara,

deessa de paper,

un miratge dins la foscor,

un somni, un malson, una raó per viure

Cabell de blat com el migdia,

ulls de platja com la mar,

llavis de mel com el crepuscle,

dents de cristall com el meu cor.

Els somnis m’estimen

somio que m’estimes.

Una nit, el destí truca a la porta,

una carícia al clatell,

un gemec d’enyorança,

un petó al paradís.

Cabell de blat com el migdia,

ulls de platja com la mar,

llavis de mel com el crepuscle,

dents de cristall com el meu cor.

Els somnis m’estimen,

somio que m’estimes.

FI